dimecres, 22 d’abril del 2009

Sempre cap amunt....

Dos setmanetes plenes de competis infernals, ràpides i emocionants amb desnivells massa pronunciats i fites 200 a 30 m. de desnivell de la meta ens han enssenyat que tot el treball fet durant mesos i mesos ha servit de algo... no em conseguit tot el que esperavem pero no ens podem queixar...


Acabem de tornar del WSCO (mundial escolar) i toca setmana de descans... ja era hora! Dos setmanes fortes amb el CEO que al final no va acabar tan mal com pensava, alguns errors pero complint casi tots els objectius i amb el WSCO que no ha sigut com esperavem (per a alguns), pero ja comencem a acostumbrar-nos a que les coses no ixquen del tot com ens agradaria... pero esperem que aquesta "mala racha" passe prompte i les pròximes competis arribem dalt!

Poc a poc... ara toca recuperar-se i tornar a la rutina de sempre... i a preparar-se per a les concentracions, lligues nacionals, campionats autonòmics... i el més important: el EYOC, el WOC (per a Ali), CEO escolar (per a Sara) i per a les competis que estem planetjant! La qüestió és estar a casa el menor temps possible a l'estiu....

No hi ha moltes ganes d'escriure pero posaré una xicoteta crònica del WSCO, al que vam asistir casi totes les colivenques, Sara, Maria, Ali i jo... sense Sonia perque està xunga del genoll i esperem que torne el més prompte possible!

Sara (des d'ara la Kiwi) va tindre un campionat ple de... de tot! Bons resultats per tots els costats... a la cursa llarga 14ª amb alguns errors pero aprenent per a la Mitja. A la cursa mitja 11ª acabant prou contenta i molt prop del top 10! Ja pensant en el mundial escolar del 2011 a Itàlia que ella tendrà oportunitat d'anar perque les demés ens quedarem amb les ganes...
Bons resultats amb la gent de New Zeland també... eh Sara?? Tranquila intentarem fer un viatget cap a les Antípodes!



Maria sempre amb les seues ratllades... la veritat es que no se com li van anar les curses pero a la llarga va quedar la 28ª per la meitat de la llista i a la mitja va acabar més contenta quedant la 23ª.


Ali va vindre de monitora nostra junt amb Rosana (que vacances eh cabrones??) a cuidar de nosaltres pero no li vam donar molt treball i es van portar bé amb nosaltres aixi que no ens podem queixar...

Jo
, he tornat un poc decepcionada amb els resultats, no em puc queixar de la 6ª possició a la cursa Llarga pero sempre aspires a més i mai arribes... supose que algun dia ho aconseguirem... tiempo al tiempo! Dos cagades molt grans a la cursa Mitja que en fan perdre tota la cursa... i torna a pillar-me la sueca guanyadora que acaba traient-me casi 5 minuts quedant jo la 13ª... en tinc que conformar amb un diploma!

Molts bons resultats en general de tots els membres de la selecció i tots sense ganes de tornar a la rutina... ha sigut un viatge inolvidable...

Ara toquen festes de Moros i Cristians a Onil i descans per a celebrar els resultats obtinguts i per a pegar-se la festa! Esteu tots convidats!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

olá!

esperamos que o vosso blog tenha muito sucesso :P

vamos pôr o vosso link no nosso blog..

bons treinos,

O-laranjitas

ps: violeta, esperamos ver-te no EYOC =D

Anònim ha dit...

Ser ambiciosa es bueno asta cierto punto. No quieras ganar siempre. Sabemos que en españa ganas por 30 min habiendo pertido 15 min pero esos errores si quieres estar arriba los tienes que eliminar. Solo porque en españa ganes muy sobrada no quiere decir que vayas a ganar fuera o quedar delante. Está claro que si eliminas esos errores te metes delante. Pero primero eliminalos y luego ganaras. Que no se te suba a la cabeza.
Animos...


...y modestia

Anònim ha dit...

no te rayes viol , tienes k ser positiva con tus resultados aunque para ti sabes k estas capacitada para quedar en el podium, sigue entrenando k te valdrá para el futuro
añado el link a mi blog!
cikatriz-semidesiert-o

Violeta ha dit...

Yo creo que nunca voy de sobrada y creo que soy bastante humilde. Yo no he ido al mundial a ganar, he ido a hacerlo lo mejor posible y me hubiera gustado fallar menos y quedar mejor, como a cualquiera de los demás.
Yo ya sé que esos errores hay que corregirlos para estar arriba y para eso está mi entrenador, no hace falta que alguien que ni siquiera pone su nombre venga y me lo diga (sin ofender y sin ir de sobrada).
Yo creo que la gente deberia ser ambiciosa siempre, y tener unos objetivos a veces casi imposibles de alcanzar, eso forma parte de la motivación...

Sonia ha dit...

Viol pasa de ellos qe eso es todo pura envidia!!!

Sonia ha dit...

A ver si actualizamos!!!!