Com passa el temps...

A vegades és bo mirar arrere, veure a la gent que ja no continua corrent, veure fotos de fa anys i anys i recordar tots aquells moments, que a pesar de ser curts i a vegades difícils de recordar, no s'obliden...

Són tants anys entrenant, tants anys corrent, tants anys fent amics, tants anys viatjant i visitant mig món i tants anys fent orientació...

Aquest deport, dur però que ens dona tantes recompenses, sols cal contar tota la gent que hem conegut i que encara ens queda per conéixer, tots els llocs arreu del món que ens queden per visitar, tots els boscos que ens queden per xapar i totes les fites que ens queden per picar...

És evident el cambi amb els anys, no?

Fiolosofando...

Todo empieza cuando eres una enana y quieres probar cosas nuevas,todo los deportes... y conforme vas creciendo vas eligiendo y bueno yo elegi esto... ORIENTACION.
Todo es muy bonito,te gusta entrenar, correr,competir,la gente...
pero un dia por alguna cosa de la vida algo hace que cambie y luego no vuelva a ser como antes... Un dia mientras estas en plena competicion, piensas tengo qe correr,tengo qe alcanzar a la de delante, la tengo qe pillar... y mientras corres kieres coger las mejores rutas y kieres correr mas rapido y por no dar la vuelta para no tardar tanto,saltas o vas por sitios peligrosos en los qe te puedes hacer daño y lesionarte!A veces las lesiones son cortas y no es nada,pero otras para poder seguir aciendo lo qe kieres tiene qe pasar muxo tiempo.
Aprovexar de lo qe qereis porqe una vez ay algo qe os lo impide empezais a pensar...
mientras que los demas estan entrenando,los findes de carrera en carrera y yo en casa,salgo pero no es lo mismo yo necesito despejarme con la ORI,salir ver cosas nuevas pegarme esos viajes,correr pegarme las cagadas y perdidas,tener la presion de que tengo qe salir, de que tus compañeros y a la vez rivales pueden salir detras de ti y te pueden pillar o salir delante y pillarlas y tu a ellos. A ti lo que menos te apetece es ir a pasar horas de viaje llegar sentarme hacer fotos ver como corren los demas y como llegan y comentan,no porqe se pasa mal!Yo kiero correr ya! No apreciamos el entrenamiento,nos qejamos de las series,las cuestas, fartlek, pero cuendo no puedes entrenar y no puedes hacer nada te acuerdas de lo qe te qejabas antes y lo qe sufrias cuando entrenabas, y cuando no puedes hacerlo, lo kieres hacer.SIEMPRE entrenando a mas no poder, poniendole ilusion, muchas ganas y de repente todo cambia radicalmente,toda esa ilusion se jode.!APROVEXAR PORQE UNA LESION TE CAMBIA MUXO LA VIDA DE UN AÑO O UNA TEMPORADA!!!Todos los dias piensas cunado me recuperare cuando me llamaran...pero trankilos ese dia llega y la gente te pregunta...Porqe stas feliz cuando deberias estar acojonada, y les dices:
qe si lo llevaran deseando 5 meses para despues poder hacer lo qe tu kieres,porder seguir disfrutando de lo qe mas te gusta estarian igual de felices.Y si,si qe estoy acogonada y muxo porqe voy a vivir una experiencia no muy buena y ademas de eso lo peor no va a ser la operacion, lo peor y lo mas duro va a ser la reabilitacion y recuperarme lo mejor posible y despues intentar verme de la misma manera cuando empiece a correr! seguramente si os pasara a vosotros cuando os hubieran dado la noticia hubierais exo lo mismo,poneros felices y decir ya no voy a pringar tanto en verano,ya se seguro qe empezare la temporada qe viene aunqe no sea al 100% pero por lo menos empezar a entrenar,salir de casa, viajar , despejarme del pueblo, de la gente, despejarme con la Ori, qejarme con gusto de las series aunqe despues nos beneficien, pero me qejo disfrutano de lo qe hago y sabiendo qe despues tiene su recompensa y a vivir la rutina de siempre extresante pero qe a la vez nos encanta a todos lo qe sabemos qe es esto!
Despues de esperar y a verme tomado media recuperacion con filosofia y haber estado un año sabatico,sin qerer! Solo espero qe no me toqe pasar otro año asi y qe se acabe esta peqeña "pesadilla" y qe todo vuelva a ser como antes aunqe eso ess practicamente imposible porqe despues de un año la gente a cambiado lo qe son los amigos estan cada vez mas unidos y ahora me costara mas integrarme, lo qe es la tecnica de orientacion,la verdad nose donde estara,pero bueno con un poco de optimismo y ganas espero poder disfrutar de lo qe me gusta,eso si como hobby, yo ya e vivido lo qe e tenido qe vivir y ahora solo voy a disfrutar de lo qe me gusta porqe se qe de la orientacion nunca vais a poder vivir!

Todo cambia cuando dejas de ir a un sitio de ver a la gente y amigos y sobretodo cuando es porqe no puedes,no porqe no kieras...

Nunca volvera a ser como antes...!!!

Reventar antes que retirarse!

Hui no ha sigut possible complir el famós dit colivenc de: "Reventar antes que retirarse!" per a mi, la alergia ha pogut en mi i en el meu cos...
Després de començar la cursa de la 5ª lliga provincial d'estiu al paratge ibense de Sant Pasqual, ja amb poques ganes a causa de mal de cap i de la aigüeta que es cau del nas cada 5 segons que mai s'acaba i que es deixa el nas més roig que una tomaca provocada per l'alergia que tots sofrim a la colorida i asquerosa primavera... he decidit abandonar al punt 13, ja sé que sols quedava baixar un poquet i els punts més fàcils i ràpids de tota la cursa però he acabat pensant: "Estic hasta els aus!" i decidit acabar la cursa directament.
La cursa menys dura de totes les provincials i em retire... la vida és dura i sols és un entrenament i com que no estaven ni Esther ni Ali per a comparar... no passa res!

Sara, que és una "cobard" ha corregut en la categoría B i no sé com li ha anat.

Ací deixe el mapa de hui amb el recorregut A (la distància està mal, pot ser siguen 5'6 km o per ahí...) :

Sprints, sprints i més sprints...

Després d'un mes sense actualitzar, hui m'he fet a la idea... ja que ninguna de les "components" d'aquest blog li apetix escriure tan sols dos míseres paraules, penjar dos ridícules fotos o actualitzar amb dos mapes que ho expliquen tot sols mirar-los...

Sara i jo aquest cap de setmana em sofrit una petada total... 1 concentració de 5 entrenaments en 2 dies amb uns 22 kilòmetres en total, 13 dels quals han sigut a tope, 4 sprints i 1 micro...! I a més amb dos xarles per part de Raúl Martín, tot un especialista als Sprints i que ens va contar com va ser la seua evolució fins a arribar a fer-se campió d'espanya d'esprint. Unes xarles que ens van demostrar el treball que porta arribar a conseguir un objectiu, i de segur que ens serviràn de molt a tots! Gracias Raúl por esas xarlas tan "profundas" como diría Juanma! I a tota la FEDOCV per organitzar tot açò!

Tot ha ixit prou bé a pesar de la petada! ha sigut un bon començament per a posar-nos a tope per als Sprints i per a llevar eixos errors ( que per lo menys a mi) que ens fan cagar-la tant!

Penge algún dels entrenaments que vam fer amb la meua ruta (senc la calitat en que estàn però l'esàner s'ha petat):

-Sprint pel casc antic de València:


-Sprint nocturna (one man relay de 3 bucles) al parc de València:



-Sprint a un parc de València:




Ali es troba en aquests moments a Hongría junt a Esther i amb altres components de la selecció espanyola que formaràn part de l'equip que marxarà cap a aquesta terra a finals d'agost per a partcipar al WOC. L'únic que se, es que estàn entrenant a tope sense parar junt a altres seleccions i que demà tenen l'últim entrenament. I seguiràn el viatge cap a terres finlandeses on correràn el Jukola. Ja aniré actualitzant amb el que sapiga!

Dormir, dormir i dormir....

S'acaben les festes... tornem a la rutina de sempre... institut-->examens-->entrenar-->institut-->examens-->entrenar... etc, etc.
Tots acabarem passant la depresió postvacacional i tornarem a la rutina amb ganes d'acabar abans possible amb aquest cicle aborrit i repetitiu...



Festes de moros i cristians, acabem rebentats i sols volem dormir, dormir i dormir... no estem acostumbrades a aquest atentat al fetge ni a les nits que mai s'acabem (no totes), necessitem descansar i recuperar-nos prompte per a començar una nova rutina que no té res de nou i que, agraciadament, no serà molt llarga..


Esperant contestació de beques i eurocursos a països angloparlants... que cada dia tarden més i ens lleven un poc més de temps per a planejar l'estiu, pero bé, tot arribarà!


Alicia es troba en aquests moments al Campionat d'Espanya Universitari a Vigo, terres on els "helechos" no es deixen veure més que els arbres més alts de la muntanya i que poden atrapar-te i fer-te perdre tota la cursa i la única possibilitat que tens és correr per camins com si fora un cross. No sabem molt pero ens em enterat de què la classificació de les xiques a la cursa llarga ha sigut: 1ª Ona Ràfols, 2ª Esther Gil i 3ª Alicia Gil , que esperem que en les dos pròximes curses les dos colivenques conseguixquen estar al més alt del podium. Anim!
Pròxima actualització que la faja Ali amb mapes i recorreguts inclosos, EH ALI?




I com que són les 2 del matí i ja no hi han ganes d'escriure i sols hi han ganes de dormir...

Sempre cap amunt....

Dos setmanetes plenes de competis infernals, ràpides i emocionants amb desnivells massa pronunciats i fites 200 a 30 m. de desnivell de la meta ens han enssenyat que tot el treball fet durant mesos i mesos ha servit de algo... no em conseguit tot el que esperavem pero no ens podem queixar...


Acabem de tornar del WSCO (mundial escolar) i toca setmana de descans... ja era hora! Dos setmanes fortes amb el CEO que al final no va acabar tan mal com pensava, alguns errors pero complint casi tots els objectius i amb el WSCO que no ha sigut com esperavem (per a alguns), pero ja comencem a acostumbrar-nos a que les coses no ixquen del tot com ens agradaria... pero esperem que aquesta "mala racha" passe prompte i les pròximes competis arribem dalt!

Poc a poc... ara toca recuperar-se i tornar a la rutina de sempre... i a preparar-se per a les concentracions, lligues nacionals, campionats autonòmics... i el més important: el EYOC, el WOC (per a Ali), CEO escolar (per a Sara) i per a les competis que estem planetjant! La qüestió és estar a casa el menor temps possible a l'estiu....

No hi ha moltes ganes d'escriure pero posaré una xicoteta crònica del WSCO, al que vam asistir casi totes les colivenques, Sara, Maria, Ali i jo... sense Sonia perque està xunga del genoll i esperem que torne el més prompte possible!

Sara (des d'ara la Kiwi) va tindre un campionat ple de... de tot! Bons resultats per tots els costats... a la cursa llarga 14ª amb alguns errors pero aprenent per a la Mitja. A la cursa mitja 11ª acabant prou contenta i molt prop del top 10! Ja pensant en el mundial escolar del 2011 a Itàlia que ella tendrà oportunitat d'anar perque les demés ens quedarem amb les ganes...
Bons resultats amb la gent de New Zeland també... eh Sara?? Tranquila intentarem fer un viatget cap a les Antípodes!


Maria sempre amb les seues ratllades... la veritat es que no se com li van anar les curses pero a la llarga va quedar la 28ª per la meitat de la llista i a la mitja va acabar més contenta quedant la 23ª.


Ali va vindre de monitora nostra junt amb Rosana (que vacances eh cabrones??) a cuidar de nosaltres pero no li vam donar molt treball i es van portar bé amb nosaltres aixi que no ens podem queixar...

Jo, he tornat un poc decepcionada amb els resultats, no em puc queixar de la 6ª possició a la cursa Llarga pero sempre aspires a més i mai arribes... supose que algun dia ho aconseguirem... tiempo al tiempo! Dos cagades molt grans a la cursa Mitja que en fan perdre tota la cursa... i torna a pillar-me la sueca guanyadora que acaba traient-me casi 5 minuts quedant jo la 13ª... en tinc que conformar amb un diploma!

Molts bons resultats en general de tots els membres de la selecció i tots sense ganes de tornar a la rutina... ha sigut un viatge inolvidable...

Ara toquen festes de Moros i Cristians a Onil i descans per a celebrar els resultats obtinguts i per a pegar-se la festa! Esteu tots convidats!