A vegades és bo mirar arrere, veure a la gent que ja no continua corrent, veure fotos de fa anys i anys i recordar tots aquells moments, que a pesar de ser curts i a vegades difícils de recordar, no s'obliden...
Són tants anys entrenant, tants anys corrent, tants anys fent amics, tants anys viatjant i visitant mig món i tants anys fent orientació...
Aquest deport, dur però que ens dona tantes recompenses, sols cal contar tota la gent que hem conegut i que encara ens queda per conéixer, tots els llocs arreu del món que ens queden per visitar, tots els boscos que ens queden per xapar i totes les fites que ens queden per picar...
4 comentaris:
ui violeta pareix q dugues mes de 50 anys en aço... en fin no en duem mes de 6... pero be en son prous... jajaja
Pues si!! llevas toda la razón del mundo y como tambien es evidente violeta, me da qe esto esta exo para ti y para mi!!!jejejej
6 i els q ens queden no??jajaja
_Violeta_
i els q qden per a q actualises no?? jajajajaja
Publica un comentari a l'entrada